Conta la llegenda que qui llavors encara es feia dir Robert Allen Zimmerman buscava infrucutosament de fer-se un lloc en l’escena underground de la música folk a l’East Village novaiorquès amb el nom de Bob Dylan de finals dels anys 1950 i començament dels 1960.
Ho intentava i ho intentava amb totes les forces, però hi havia alguna cosa que no acabava de funcionar. Per això, i aconsellat per un parell d’amics, va fer el que molts companys de la seua generació varen fer: un viatge espiritual i d’aïllament en busca d’inspiració a la Perenxisa.
Dylan va arribar a les nostres terres a les acaballes de l’hivern. Prefigurant que s’acostava el bon oratge, Dylan va anar examinant els arbres que envoltaven la casa en què s’allotjava per tal de trobar-ne aquell que li proporcionara bona ombra per poder seure-hi a sota amb la seua guitarra.
Va veure un salze que ja havia passat molts altres hiverns i moltes altres primaveres en aquelles contrades i li va semblar que no n’aguantaria moltes més. Tot i això, va pensar que era una llàstima que es llançara a perdre un racó tan bonic i, com que, a més, ell només que hi era un convidat, va decidir indultar-lo.
Així passaren els dies sense que el nostre protagonista acabàs de trobar la inspiració que necessitava. El cap se li omplia de preguntes. Quan podré realitzar els meus somnis? Quants camins porten cap a Torrent? I cap a Xiva? Qui era la Pardala eixa del camí de la Pardala? Quant de temps més podrà aguantar aquest salze vell?
La resposta, però, la va trobar una nit que, com és habitual a la Perenxisa, feia un vent de l’hòstia. A la matinada, un colp sec el va desvetlar. Va veure que la casa no mostrava cap desperfecte i va pensar que havia estat un altre soroll qualsevol de la vida al camp, tan diferent d’aquells que es poden sentir als carrers de Nova York.
De matí, però, va alçar-se, va eixir al sol i, de sobte, ho va veure tot clar. Quant de temps més podrà aguantar aquest salze vell? Això, amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent. I la resta, com tots i totes sabeu, és història.
Les llegendes de la Perenxisa 