Conta la llegenda que un dia Raimon tornava d’un bolo a #Reus i va fer fonda a la #Perenxisa.
Era juliol i feia una calor de mil dimonis. Va obrir el maleter del cotxe i va traure un caixó de #vermut. Va agafar una taronja d’un camp que abans era de secà. Va agafar una oliveta, perquè no hi ha vermut sense oliveta. Va seure davant d’una morera -per fi descansava després de setmanes i setmanes de gira- i va mirar cap al cel.
Va caure una forta tempesta d’estiu damunt del seu cap, cosa que temia de totes totes, com a bon aldeà. Hi havia pedra dins del got. El fill del carrer Blanc de #Xàtiva va pensar “al meu país, la pluja no sap ploure”. I va agafar la guitarra.
Les llegendes de la Perenxisa 